Plaça Constitució, 1 07701 Maó · 971 36 98 00 · alcaldia@ajmao.org
       
 
 
 
Ajuntament Administració municipal Turisme Seu electrònica Cambiar idioma al aleman

Itinerari 3. EL PASSEIG DE RIBERA


Itinerari 3


 

El port de Maó és un dels espais més espectaculars i màgics de l’illa de Menorca. Les impressions que en podem obtenir van variant segons les hores del dia, l’època de l’any o la lluminositat del moment. Situat enmig de la Mediterrània occidental, presenta una geografia molt peculiar i està considerat el segon port natural més gran d’Europa, amb una longitud de sis quilòmetres.


Per gaudir d’aquest particular paratge, situat als peus de la ciutat de Maó, us proposam dos itineraris: el primer permet una visió panoràmica del port des dels diferents miradors que s’obren sobre els penya-segats i des del passeig de cornisa, l’anomenat passeig Marítim. El segon consisteix en un passeig arran de mar, des de Cala Figuera fins a l’Estació Naval, que es completarà amb la visita a les històriques illa del Rei i del Llatzeret, i a la fortalesa de La Mola.


En qualsevol cas, les múltiples sensacions hauran despertat els nostres sentits, impregnant-los dels olors portuaris, de la plasticitat provocada per l’alternança lumínica i pels conjunts d’arquitectures i naturalesa, i satisfaran, ben segur, els esperits més exigents.


7. Cala Figuera. Aquesta profunda cala del port —ocupada, fins fa poc temps, pels dipòsits de combustible— està pendent d’una nova destinació. A meitat del segle XIX, aquest espai estava ocupat per La Industrial Mahonesa, fàbrica de teixits creadora del famós blau Maó. 


8. Moll de Llevant. Des de cala Figuera fins a sa Punta es concentra la zona d’esports nàutics conduïts pel Club Marítim, successor del Club Nàutic i de la Lliga Marítima. Al seu voltant, i fins arribar al pla de Baixamar, s’estén una variada oferta comercial i de restauració. Al varador, just a la cruïlla amb la costa d’en Reynés, es va situar la sireneta Mô, obra de l’escultor Leonardo Lucarini. Amb un aire de nostàlgia, com correspon a tota sirena treta de l’aigua, la figura convida la gent que passeja a seure al seu costat.


9. Moll de Ponent. Al peu dels penyals s’ubiquen diferents locals destinats a bars, restaurants i botigues, instal·lats en els magatzems i petites fàbriques que antigament conformaven la zona industrial de Maó. Encara hi podem localitzar l’única destil·leria que continua fabricant el gin menorquí, introduït pels anglesos en el segle XVIII, i l’edifici de l’antiga Eléctrica Mahonesa, que conserva la façana dissenyada per l’arquitecte Femenías (rematada, en el cos central, per una petita rèplica de l’estàtua de la llibertat de Nova York).Al final del moll de Ponent, podrem passejar per s’Hort Nou —construït l’any 1785 per ordre del comte de Cifuentes, aleshores governador de Menorca, segons disseny de l’enginyer Fernández de Angulo. Al passeig, s’hi organitzen festes, concerts i jocs, entre els quals destaca el del capellet, cucanya marítima inaugurada l’any 1795, que encara se celebra el dia de Sant Pere.


10. Sa Colàrsega. La zona final del port, que rep el nom de sa Colàrsega, ha patit una gran transformació durant les darreres dècades, com a conseqüència de la construcció d’un port d’hivernada, que dóna cabuda al creixent moviment marítim.


11. Es Cós Nou. Més enllà de sa Colàrsega, i fins arribar a l’Estació Naval, s’estén la zona industrial portuària. Algunes de les primeres grans indústries maoneses —la Maquinista Naval o la Sociedad Alfarera al Vapor— ja es van establir en aquest lloc. Rep el nom de Cós Nou en el segle XIX, quan aquest espai s’habilita per celebrar-hi les corregudes de cavalls. Es Cós Nou és —ben igual que el pla de Baixamar— l’altra zona del port que més ha modificat la línia de ribera, atès que ha suprimit làmina d’aigua per guanyar espai aprofitable.


12. Estació Naval. Antic arsenal de la Marina, de belles línies neoclàssiques, va ser construït pels anglesos, en el s. XVIII, sobre l’illa Pinto. Destinat a base naval (any 1917), posteriorment va esdevenir base de submarins i hidroavions, i finalment Estació Naval. En l’actualitat, també s’utilitza per a la restauració d’embarcacions antigues.


13. S’altra banda. La ribera nord del port és zona d’esbarjo i estiueg. Algunes cases són de construcció recent, però d’altres són molt antigues, com els banyers de pedra, edificats damunt l’aigua. La casa predial de Sant Antoni, que els anglesos van anomenar The Golden Farm, dóna nom a una cala de la ribera nord del port. La llegenda situa en aquesta finca l’idil·li entre Lord Nelson i Lady Hamilton. Més enllà de Sant Antoni, destaca la casa anomenada Venècia, per la seva particular arquitectura, que s’endinsa a les aigües del port. Un poc abans trobam l’antic cementeri dels francesos i, un poc després, el dels anglesos. Es tracta de les dues construccions on aquestes nacions realitzaven els enterraments durant les seves estades a l’illa. Només el dels anglesos conserva l’originària funció funerària.


14. Illa del Rei. Enmig del port es troba l’illa del Rei, que conserva l’edifici de l’hospital militar, construït pels anglesos en el segle XVIII. En aquella època era coneguda amb el nom de Bloody Island.


15. Illa del Llatzeret. Edificació sanitària que, al llarg de cent anys, va donar servei a milers de vaixells provinents d’altres ports, que estaven obligats a passar l’oportuna quarantena. Actualment és utilitzada com a seu de jornades i congressos. Inicialment era una península, fins que l’any 1905 es va construir el canal de Sant Jordi, que la separa de terra ferma.


16. Fortalesa de La Mola.  A l’entrada del port, elevada sobre la gran península de La Mola, s’aixeca la fortalesa d’Isabel II. Coneguda popularment com La Mola, va ser edificada a mitjan segle XIX, per ordre de la reina Isabel. Tenia com a finalitat la protecció del port de Maó, que, des de la voladura del castell de Sant Felip, havia quedat indefens davant possibles invasions. Actualment, ofereix visites guiades i un interessant programa d’activitats.