Parc Rubió i Tudurí

Vista del Parc


Aquest parc es va inaugurar l’any 2000 com un àmbit on mostrar tota la riquesa botànica de què gaudeix la nostra illa, que va ser una de les bases de la seva nominació, l’any 1993, com a Reserva de la Biosfera. Per tant, va néixer amb vocació didàctica i per constituir una exposició permanent de la flora autòctona menorquina.

El parc Rubió i Tudurí és un espai verd dedicat a homenatjar la memòria de qui va ser el creador del jardí mediterrani, l’arquitecte i paisatgista menorquí Nicolau Rubió i Tudurí, que va desenvolupar les seves feines més destacades a Barcelona. Aquest va ser un dels motius pels quals vam comptar per a la construcció del parc amb la valuosa col·laboració de l’Institut de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona.

Des de l’Ajuntament hem treballat ampliant la mostra de plantes, practicant una jardineria sostenible, realitzant actes de tipus cultural com conferències o glossats, editant publicacions que l’han convertit en referent a l’hora de visitar la nostra illa, incloent-lo en el Programa educatiu que el nostre Ajuntament ofereix a tot l’alumnat d’escoles i instituts de Maó.

ParcMaó també va presentar el seu projecte “Parc Rubió i Tudurí. Una eina per conèixer la naturalesa de Menorca” al Programa Hàbitat, de Nacions Unides, on va rebre el reconeixement d’aquesta institució i va ser inclòs al llibre IV Catàleg espanyol de bones pràctiques.

Paral·lelament, hem fomentat la participació ciutadana en dos sentits: d’una banda, ajudant a la creació de l’Associació d’Amics i Amigues del Parc Rubió i Tudurí, que va signar la seva acta de constitució el dia 15 de maig de 2004 i es dedica, bàsicament, a preservar i fomentar l’ús d’aquest espai natural; de l’altra, també hem creat la figura de “soci protector”, que es concreta en la col·laboració d’una sèrie d’empreses en el bon manteniment del parc Rubió i Tudurí. , que va signar la seva acta de constitució el dia 15 de maig de 2004 i es dedica, bàsicament, a preservar i fomentar l’ús d’aquest espai natural; de l’altra, també hem creat la figura de “soci protector”, que es concreta en la col·laboració d’una sèrie d’empreses en el bon manteniment del parc Rubió i Tudurí.

Un altre eix important de participació ciutadana és la inclusió del manteniment i millora del parc en el conveni anual entre l’Ajuntament i el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), que du a terme una secció d’aquesta entitat, l’anomenada Viver de Plantes Autòctones. En el marc d’aquest conveni, el GOB també realitza visites guiades al parc per al públic infantil, juvenil i adult.

Les visites adreçades al públic infantil compten amb material de suport per al professorat i l’alumnat: mitjançant un quadern de treball, es repassen les diferents comunitats de plantes presents al parc, els seus hàbitats naturals, les diferents adaptacions al medi, així com les utilitats que tenen, entre d’altres aspectes interessants.


 

Els ecosistemes del parc


BOSCOS

ExemplesAlzines (Quercus ilex), ullastres (Olea eropaea var. sylvestris) i pins (Pinus halepensis) són les tres espècies d’arbres que formen boscos a Menorca i que són presents al parc. Si bé és cert que les comunitats naturals que haurien de ser presents als boscos de Menorca són, principalment, alzines i ullastres, l’acció de l’home ha fet que a gran part de l’illa aquestes espècies hagin estat substituïdes pels pins.

Els incendis forestals, en molts casos provocats, i l’aprofitament ancestral de les alzines com a font d’energia són algunes de les causes que han pogut influir en el retrocés de l’alzinar a Menorca.






MARINES, BROLLES I MAQUIES

exemplesEs tracta de comunitats vegetals d’arbusts i mates que ocupen una gran part del territori de Menorca i, en moltes ocasions, apareixen fruit de la degradació del bosc, com passa, per exemple, les marines de bruc i estepes. En altres ocasions, com és el cas de les màquies d’aladern menorquí, la seva presència no és tant una conseqüència de l’acció de l’home com de la combinació de tot un conjunt de factors ambientals i ecològics.

L’aladern menorquí (Phillyrea media var rodriguezii), endèmic de Menorca, acostuma a adoptar al camp unes morfologies aerodinàmiques, originades per la tramuntana. Al parc, l’assoliment d’aquestes morfologies aerodinàmiques originades pel vent té majors dificultats, en tractar-se d’una zona urbana més o manco arredossada. Aquesta comunitat domina a la franja litoral de la zona nord-est de Menorca, i és l’hàbitat de gran nombre d’espècies de mamífers, rapinyaires i rèptils.



ROQUISSARS LITORALS

ExemplesLes comunitats vegetals que creixen als roquissars litorals també tenen el seu lloc al parc Rubió. Es tracta de comunitats adaptades a les dures condicions ambientals, de vent i salinitat, que hi ha als penya-segats i roques situades a prop de la mar. Aquest fet que les ha obligat a desenvolupar estratègies adaptatives diverses. La més curiosa és l’adaptació morfològica dels socarrells: es tracta d’espècies vegetals que han agafat forma de coixinet espinós, moltes de les quals són endèmiques. Altres espècies vegetals interessants són el fonoll marí (Crithmum maritimum) i els ensopegalls o coques de la mar (Limonium sp), alguns dels quals també són endèmics. Entre les escletxes de les roques creixen espècies de gran bellesa i valor ecològic, com la margalida de la mar (Sennecio rodriguezii), endemisme gimnèsic (1).

(1) Espècie que només habita a les Gimnèsiques: Mallorca i Menorca.

ZONES HUMIDES

ExemplesAquesta és una de les tres noves zones que es van crear durant el 2006 al parc Rubió. Es tracta d’una zona inundada, amb una espai adjacent que conté un elevat grau d’humitat. A la zona inundada viuen diferents espècies de macròfits aquàtics, com els joncs (Juncus sp), els joncs bovals (Scirpus holoschoenus), les junces d’aigua (Scirpus maritimus), les boves (Thypha latifolia), entre d’altres. A la zona humida hi són presents la verdolaga de la mar (Halimione portulacoides), la sosa (Suaeda vera), la salsona (Sarcocornia fruticosa), l’aloc (Vitex agnus-castus), el tamarell (tamarix sp.),la mendastra (Mentha suaveolens), la coa de rata (Plantago major), la mà de crist (Potentilla reptans) o el trèvol de torrent (Dorycnium rectum), entre d’altres espècies.




SISTEMES DUNARS I ARENALS

exemplesLes zones arenoses i sistemes dunars, propis de zones litorals, són ecosistemes de gran importància en un context mediterrani com el nostre. La gran diversitat d’espècies vegetals que acullen, a més de tenir un alt valor ecològic, ajuda a fixar la sorra de les dunes, que, al mateix temps, actuen com a magatzem i reserva d’arena per les platges.

Al parc Rubió tampoc no hi podia faltar un raconet dedicat a un habitat tan especial i rellevant com aquest. Així idò, paral·lelament a la creació de la zones inundades i humides vam crear una zona arenosa on romanen les espècies pròpies dels arenals i sistemes dunars.

Entre totes les espècies presents destaquen el lliri de platja (Pancratium Maritimum), el card marí (Eryngium maritimum), el violer d’arenal (Matthiola sinuata ), el guixó de platja (Glaucium flavum), la llengua de passerell (Teucrium polium), l’estepa blava (Cistus creticus), el trèvol mascle (Lotus cytisoides), o la ravenissa de mar (Cakile maritima).

El parc Rubió i Tudurí segueix constituint un referent molt important per valorar la riquesa botànica i natural de la nostra illa i té una molt bona acollida entre totes les persones que el visiten.

 

VINE A VEURE’L!








 

HORARI DE VISITES
 
DILLUNS A DISSABTE
  • MATINS; 10.00 A 13.00
  • CAPVESPRES:
    • ABRIL-OCTUBRE DE 17.00 A 20.00 HORES
    • NOVEMBRE-MARÇ DE 15.30 A 18.30 HORES

DIUMENGES I FESTIUS TANCAT

Tornar
 
 
 
Ajuntament de Maó
Avís Legal   Accessibilitat   XHTML 1.0   CSS 2.1   RSS   Contactar