Plaça Constitució, 1 07701 Maó · 971 36 98 00 · alcaldia@ajmao.org
         
 
 
 
Ajuntament Administració municipal Turisme Seu electrònica Cambiar idioma al aleman

Itinerari 1. Centre Maó




1. Ajuntament. Segle XVII. Reformat l’any 1789, en estil barroc afrancesat, segons projecte de l’enginyer Francisco Fernández de Angulo. Destaca el rellotge, importat d’Anglaterra l’any 1731, i, a l’interior, el Saló Noble i la Galeria de Menorquins Il·lustres.

2. Principal de Guàrdia. Segle XVIII. Edifici destinat al cos de guàrdia. Remodelat l’any 1786, pel mateix arquitecte i en el mateix estil que l’Ajuntament. Incorpora el color vermell a la façana i s’orna amb trofeus i elements militars. Actualment, acull el Servei Municipal de Cultura.

3. Església de Santa Maria. Segle XVIII. Construïda sobre l’emplaçament d'una església gòtica del segle XIII. Interior d’inspiració neogòtica. Des del 1810 compta amb un orgue monumental –4 teclats i 3006 tubs sonors– realitzat pels mestres Francisco Otter i Joan Kiburz. A l’estiu, cada dia s’hi ofereixen miniconcerts.

4. Monument a Alfons III. 1950. Escultura erigida en memòria del rei Alfons III, que va conquerir l’illa de Menorca als musulmans l’any 1287. És obra de l’escultor català Frederic Marés.

5. Biblioteca Pública. 1761. Edifici neoclàssic bastit sobre construccions medievals. Destinat a Casa de Cultura l’any 1953, avui conté la Biblioteca Pública i l’Arxiu Provincial.

6. Església i convent de la Concepció. 1616. Convent de clausura, construït sota l’advocació de la Immaculada Concepció; va ser la segona institució monàstica de la ciutat i la primera de monges. Edificat sobre terrenys de les antigues murades, no presenta pràcticament façana exterior.

7. Govern Militar. Antiga Casa del Rei, convertida pels anglesos en Palau dels Governadors. Actualment és la seu del Govern Militar de Menorca.

8. Pont des General. Aquest estret carreró comunica el carrer d’Isabel II amb el port; a meitat del seu recorregut, es bifurca en dos: costa des General i costa des Muret.

9. Carrer d’Isabel II. És el carrer que concentra el major nombre de cases senyorials construïdes a Maó durant el segle XVIII: Rectoria (2), Pons i Soler (4), Febrer i Cardona (5), Albertí (11), Seguí de Vidal (15), Cerezo Mir (32). Ja al final del carrer, hi podrem trobar les cases natals de quatre fills il·lustres de la ciutat: el naturalista Joaquim Rodríguez i Femenías, l’arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí, el novel·lista Màrius Verdaguer i l’industrial Francesc Andreu Femenías.

10. Església de Sant Francesc. Segle XVIII. Edificada sobre un temple gòtic, és de nau única i façana massissa. A l’interior destaca la decoració d’arcs i columnes helicoïdals i la capella de la Concepció, d’estil barroc.

11. Museu de Menorca. Antic convent franciscà, desamortitzat l’any 1835. Actualment és la seu del Museu de Menorca, que compta amb importants fons arqueològics i artístics. A més de l’exposició permanent, realitza exposicions temporals.

12. Església de Sant Antoni. Ermita medieval construïda extramurs. Va quedar incorporada al teixit urbà amb l’expansió de la ciutat, durant el segle XVII. La façana de línies neoclàssiques data del 1790. En l’actualitat és sala de cultura d’una entitat bancària.

13. Pont de Sant Roc. Segle XIV. Únic vestigi visible de les antigues murades medievals de la ciutat. Va ser profundament restaurat després del saqueig que el pirata Barba-rossa va infligir a la ciutat de Maó l’any 1535.

14. Monument al doctor Orfila. 1953. Situat al carrer de ses Moreres, davant la seva casa natal. L’obra de l’escultor Frederic Marés és un homenatge a Mateu Orfila, químic, metge i un dels més grans científics europeus del segle XIX.

15. S’Esplanada. Primer gran espai públic de la ciutat, ha modificat la seva fesomia en nombroses ocasions. Acull un mercat setmanal i s’orna amb escultures de Timoner, Otero i Lucarini.

16. Parc Rubió i Tudurí. 2000. Espai verd de recent creació, dedicat a homenatjar la memòria de l’arquitecte i paisatgista menorquí Nicolau Rubió i Tudurí. El parc va néixer amb vocació didàctica i com a exposició permanent de flora autòctona menorquina.

17. Teatre Principal. 1829. Teatre dissenyat per l’arquitecte Giovanni Palagi, segons els esquemes i la decoració dels teatres italians del XVIII. Va ser objecte d’una profunda rehabilitació entre 1997 i 2001. Des d’aleshores, desenvolupa una programació intensa i molt variada.

18. Talia. 2001. La musa que representa la comèdia va ser erigida davant el Teatre Principal com indicació de la seva situació. És obra de l’escultor Matías Quetglas.

19. Monument a Pilar Alonso. 1992. Situat a la plaça Colon, està dedicat a la cantant maonesa Pilar Alonso; és obra de l’escultor Francesc Vilà.

20. Es Freginal. Parc urbà, amb accés directe des dels carrers Deià i Ramon y Cajal. Es tracta d’un antic barranc que, a causa de les mateixes condicions del terreny, va restar enmig de la ciutat, com un gran hortal. Municipal des dels anys 70, ha esdevingut el més important pulmó verd de la ciutat.

21. Església de la Concepció. Segle XVIII. Construïda sota l’advocació de Sant Nicolau de Bari, per la colònia grega establerta a Maó. De planta de creu grega i estil bizantí, va passar al culte catòlic el 1868, data en què es va reformar la seva façana per eliminar-ne els símbols ortodoxos.

22. Ca n’Oliver. 1805. Casa senyorial edificada a l’inici del segle XIX per la família Oliver. D’estil neoclàssic, destaca per les pintures dels seus sostres, realitzades per artistes italians de l’època. En procés de rehabilitació.

23. Casa del Poble. 1913. Arquitecte: Francesc Femenías. Va ser la seu del casino republicà, bombardejada durant la guerra i incautada l’any 1939; va restar tancada i en ruïnes durant molts anys. Des del 1991 és un casal per a la gent gran.

24. Arxiu d’Imatge i So de Menorca. Antiga Casa Victory, va ser seu del Consell Insular, i, actualment, acull l’Arxiu d’Imatge i So i les dependències de l’Institut Menorquí d’Estudis.

25. Plaça de la Miranda. Rep aquest nom pel seu significat de paratge alterós amb una gran vista, però, a la vegada, coincideix amb el llinatge de l’almirall que va proposar la construcció de la Base Naval, a qui es volia retre homenatge pel gran impuls que aquesta obra va significar per a la ciutat i per al port. El monument a Augusto Miranda va ser realitzat l’any 1927 per l’escultor Waldermar Fenn.

26. Museu Hernández Sanz-Hernandez Mora. 1987. Situat al primer pis del Claustre del Carme, conté col·leccions de pintura, cartografia i documentació menorquina.

27. Claustre del Carme. Segle XVIII. Destaca el conjunt de mènsules esculturades de la planta baixa. Desamortitzat el 1835, va albergar la presó, els tribunals de justícia i el mercat. Actualment, manté el mercat a la planta baixa i diferents instal·lacions culturals al pis superior.

28. Església del Carme. Segle XVIII. Començada pels carmelites l’any 1750, la seva construcció va durar més de 70 anys. És d’estil neoclàssic i la més espaiosa de les esglésies de Maó.

29. Monument al fabioler. A la plaça del Carme es va instal·lar, l’any 2006, l’escultura que evoca una de les figures més representatives de les festes locals. És obra de l’artista Núria Roman.

30 Pescateria i plaça d’Espanya. 1927. Edifici destinat a mercat del peix. És obra de l’arquitecte Francesc Femenías, que també va redissenyar la plaça en aquella època. Al punt més alt de la plaça destaca la Casa Mir, exemple de modernisme maonès.

31 Costa de ses Voltes. Segle XX. Construïda en els anys cinquanta, segons disseny de l’arquitecte Josep Claret, en substitució de les antigues rampes de la marina, és una sinuosa avinguda que uneix la ciutat amb baixamar. Està envoltada pels jardins del parc Rochina, on el monument anomenat Creu de sant Pere recorda l’existència d’una antiga ermita del gremi de pescadors, dedicada al sant. L’esplanada final del parc s’orna amb les estilitzades figures fèrries de l’escultor Gaspar Servera.