Buscar
     
 

Dels temps remots fins als nostres dies
 

El saig

Com antecedent a l'actual Policia Local de Maó, podríem referir-nos a aquelles denominacions dels qui ja en l'Edat Mitjana eren empleats de la municipalitat, com van ser els massers, el mesurador i el saig.

El vocable saig (amb les seves variants antigues sag i sayg, i la variant dialectal satx) deriva, segons l'autoritzada opinió del lingüista Joan Corominas, del gòtic SAGJIS, que, al seu torn, procedeix del germànic SAGJAN (“dir”, “notificar”). Es tracta d'un terme amb el qual, encara avui, som coneguts els membres de la Policia Local de Maó per gran part de la ciutadania autòctona.

El nostre antecessor, el sayg o sag, segons ens ha arribat documentalment, era qui, entre altres tasques encomanades, tenia la de dur encàrrecs, pregonar pels carrers les ordres de l'autoritat, vigilar i fer que es complissin les ordenances municipals, tant a les places com als carrers, i col·laborar amb l'autoritat municipal.

Ja queda reflectida l'existència d'aquests saigs l'any 1.301, quan, en un reglament expedit pel rei Jaume II de Mallorca, es prevé “que ni el baile, vicari, ni el sache podia conèixer sobre falsos pesos i mesures”. També queda constància quan l'any 1.400, veient-se obligat el monarca a donar com a garantia les rendes de l’illa a certs creditors, percebent així els tributs anticipadament consignats, va deixar obligació a aquests de reparar i mantenir en bon estat determinats edificis així com pagar alguns emoluents a certs càrrecs i ocupacions entre els quals figuraven els saigs.

A poc a poc, i mentre les necessitats de la municipalitat anaven augmentant, les missions encomanades a aquests saigs s'aniran incrementant. L'augment de missions encomanades, el canvi del sistema administratiu produït amb la desaparició de les universitats i la constitució dels ajuntaments, antecedents de l'actual forma de govern municipal, va incidir sens dubte en l'antecedent més pròxim a la nostra realitat.


Guàrdies municipals

Així, queda reflectit que Maó només tenia dos guàrdies municipals i un oficial saig, encarregat del repès als mercats.

Aquells dos guàrdies depenien exclusivament de l'alcalde, però, com que no existia reglament ni tenien obligacions determinades, ni horari fix, la vigilància resultava deficient. A més, l'absència d'un cap feia que no es pogués saber si es prestaven o no els serveis propis del càrrec amb la regularitat deguda.

El 1875 va ser nomenat guàrdia el Sr. Joan Gil Ramis i el 1880, el Sr. Cipriano Blanco; aquest any van estrenar el nou uniforme amb què els va dotar la Corporació. El 1896, el baró de les Arenas, alcalde de la ciutat, va proveir els dos únics guàrdies senyors Blanco i Cerezo amb sabres de cavalleria i plomall a l’estil Bismarck perquè els lluïssin a les cerimònies oficials. El 1903 va ser nomenat el Sr. Vicente Bonet Noguera i es van atorgar vint pessetes de retir al senyor Blanco.


La creació del Cos de la Guàrdia Municipal

Entenent l'Ajuntament que calia crear un cos de vigilància diürna que, amb la màxima eficàcia, vetllés pel compliment de les ordenances municipals, va decidir redactar un reglament, que va ser aprovat en sessió de 25 d'octubre de 1911. (Vegeu reglament aquí, .pdf 4,72MB)

En la mateixa sessió també es va acordar que “els dos guàrdies municipals i l'oficial saig d'aquest Ajuntament ingressin per descomptat en el Cos de Guàrdies Municipals que ha de començar a funcionar el pròxim any de mil nou-cents dotze, computant-se als mateixos els anys de servei que duen prestant, a fi que els arribi als beneficis que per tal concepte preveu l'indicat Reglament”.

El 20 de desembre del mateix any s'aprovava l'organització dels serveis, que va entrar en vigor l’1 de gener de 1912 (vegeu document aquí, .pdf 8,12MB), data en què va començar el seu mandat el nou alcalde, el Sr. Francisco Bals Pons, i el Sr. Pedro Pons Sitges va continuar desenvolupant la primera tinença d'Alcaldia.

Van ser nomenats guàrdies els senyors Mateo Arrom Moner (caporal), Cayetano Martinez Vacas, Francisco Bagur Bagur, Bartolomé Moll Mir, Bartolomé Marí Torres i Francisco Arbos Dalmau, i Gaceta va anunciar la plaça de cap, però, no havent-la sol·licitat cap llicenciat de l'exèrcit els quals tenien prioritat segons la llei, l'Ajuntament, en sessió celebrada el 6 de març de 1912, va designar el Sr. Joan Pons Moll, excombatent de la guerra de Cuba, per ocupar el càrrec. El sou anual d'aquest funcionari es va fixar en 1.080 pessetes i el dels guàrdies, en 900. Un d'aquests percebia un plus de 120 pessetes, perquè estava encarregat de fer els pregons en hores lliures de servei. El primer instructor que va tenir la Guàrdia va ser el regidor síndic Sr. Rafael Olives Sintes; cal fer notar que tant la creació del cos com la designació del cap i dels guàrdies va ser votada unànimement pels regidors que integraven el Consistori.

Foto antigaLa labor del senyor Pons Moll, desenvolupada ininterrompudament durant un període de gairebé tres dècades, va merèixer l'elogi i l'aplaudiment no només del poble en general, sinó de tots els partits polítics i de tots els alcaldes i regidors que van ocupar càrrecs durant tan llarg lapse de temps.

El senyor Pons Moll va organitzar els serveis de manera intel·ligent i va realitzar una feina immensa. Sota la seva direcció, la vida ciutadana va cobrar una nova fisonomia; gràcies a l'assídua vigilància desplegada per la Guàrdia Municipal es va assolir un increment considerable en altes d'arbitris, per conceptes de carruatges, bicicletes, cans, etc.; la salubritat, higiene i neteja públiques van millorar; es van perseguir els jocs prohibits, es van evitar els excessos del jovent als carrers i passejos i d'aquells temps han arribat als nostres dies els noms d'aquells populars i benemèrits empleats municipals que van ser “es satx moro”, “es satx culé”, “es satx Arbós”, “es satx Moll” i “en Quicus es guarda-paseos”.

Gràcies al Sr. Pons Moll han arribat als nostres dies els retalls de premsa que detallaven els serveis prestats per la Guàrdia Municipal, a més de les memòries anuals que presentava a la corporació, on enumerava els serveis prestats pel cos, amb detall dels realitzats per cada individu.
 

Foto antiga


Va ser tal la popularitat i estima que va merèixer el sr. Pons Moll per part de la ciutadanía, que encara avui podem trobar a personas majors que es
refereixen als descendents del mateix, com els fills i néts del "Cabo dels satxos".

Foto antigaEl 27 d'abril de 1939 el va succeir en el càrrec el Sr. Evaristo Prats Cardona;(vegeu biografia aquí) els guàrdies van continuar en nombre de sis.

L'any 1947 s'aprova el Reglament de la Guàrdia Municipal Urbana de Maó (vegeu reglament aquí, .pdf 4,23MB).


Policia Municipal


El 1952 la Guàrdia Municipal va adoptar la denominació de Policia Municipal i va restar-hi integrat l'antic Cos de Serenos.


 El Sr. Pedro Truyol Vinent (vegeu biografia aquí) va succeir al senyor Prats quan aquest va arribar a l'edat reglamentària per ser jubilat, el 25 d'octubre de 1971. En aquells moments la plantilla es componia de vint-i-dos membres: un sergent en cap, tres caporals i divuit policies.


Al seu torn, el senyor Truyol va ser substituït quan es va jubilar pel Sr. Miguel Camps Triay, que va ocupar interinament la plaça a partir de l’1 de febrer de 1973; i, en propietat, a partir de l’11 de febrer de 1974.


 A principis de la dècada dels vuitanta s'instal·len semàfors als punts neuràlgics de la ciutat, es dissenyen nous carrers i es reorganitza la circulació rodada en algunes zones. Tot açò afavoreix la disminució en el nombre d'accidents i dota el trànsit d'una major fluïdesa, cosa que afavorirà una millor connexió entre zones.





A partir de l'any 1983, la corporació municipal obre una primera etapa d'estudi per efectuar una profunda reforma en el si del cos de la Policia Local, amb la finalitat de dotar-lo, en un termini de quatre anys, amb els mitjans personals i materials necessaris per a les accions de salvament, auxili i ajuda a la ciutadania. Els canvis en el si de la Policia Municipal responen també a les noves necessitats del municipi, que veu com s'expandeix considerablement el seu parc mòbil.


 El juliol de 1985 s'implanta un nou esquema organitzatiu i es dota la plantilla, que en aquells anys ja superava el nombre de 40 membres, amb uns mitjans materials més adequats a les necessitats operatives. És nomenat nou cap de la Policia Municipal de Maó el Sr. Rafael Le-Senne Blanes (vegeu biografia aquí).


Policia Local

La Llei orgànica 2/1986 de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, canvia la denominació de Policia Municipal per l'encara avui vigent de Policia Local. A més, aquesta llei orgànica clarifica funcions competencials, alhora que dóna figura legal a les actuacions en qualitat de Policia Judicial que venien desenvolupant algunes policies municipals.

Aquestes noves funcions competencials estimulen una major preparació quant a coneixements dels seus membres, així com dels mitjans materials, i afavoreixen una progressiva incorporació de nous membres.

És a partir de l'any 1987 quan les noves incorporacions a la plantilla de la Policia Local de Maó han de superar prèviament un curs que s'efectua a l'Escola de la Policia Local de Palma de Mallorca. També l'any 1987 es produïx la primera incorporació femenina en el cos de la Policia Local de Maó.

En el mes de juny de 1992 es crea la Unitat Nocturna de Seguretat Ciutadana, que durà a terme les seves funcions en horari nocturn i estarà integrada per personal voluntari, que d'una forma fixa o en períodes quadrimestrals, en rotació amb altres membres de les unitats diürnes de Trànsit i 092, prestaran el citat servei des de les 22 hores fins a les 6 hores del matí.

L'any 2005 es produeix una nova reestructuració orgànica i les unitats especialitzades ja existents en aquella època passen a integrar-se a l’entorn de dues supraunitats, la Unitat Operativa i la Unitat de Planificació del Trànsit, cada una d'aquestes sota el comandament d'un inspector.

La creació de la Unitat de Barri o de proximitat, que ja havia tingut els seus primers inicis en forma rotatòria per les diferents barriades del nucli poblacional, és ja una realitat l'any 2005, quan, amb la incorporació de nous membres, es va possibilitar en part el fet de cobrir de manera més contínua la totalitat de les barriades.

La incorporació d'algun membre de la Policia Turística va afavorir també una major presència policial als nuclis d'estiueig, durant l'època estival.

La plantilla actual està integrada per 70 membres, entre comandaments, policies, policies turístics i en pràctiques. La part administrativa també està reforçada amb tres administratives de l'Administració de l’Ajuntament.


El 18 de febrer de 2011,  i a conseqüencia de la jubilació de D. Rafael Le-Senne Blanes, en haver aconseguit aquest l'edat reglamentària, va ser nomenat per fer-se càrrec de la Prefectura de la Policía Local de Maó, l'Inspector  D. Vicente Vaquero Piñas.  

L' 1 de desembre de 2011, l'Inspector José Maria Franch Navarro va ser nomenat per fer-se càrrec de la Prefectura de la Policía Local, fins a la seva jubilació. En el mes de juny de 2012, l'Inspector Vicente Vaquero Piñas  torna a exercir la Prefectura del Cos de Policia.

 

Tornar
 
 
   
Contactau amb l’Ajuntament Si us voleu posar en contacte amb nosaltres per fer un suggeriment, una consulta o demanar qualsevol altra qüestió, ho podeu fer a la mateixa seu de l’Ajuntament de Maó (plaça Constitució, 1. Maó Tel. 971 36 98 00) o bé en el següent enllaç...

Mirarem de donar resposta a les vostres consultes com més prest millor.


Consultes i suggeriments  Queixes i fotodenúncia
 
Ajuntament de Maó
Avís Legal   Accessibilitat   XHTML 1.0   CSS 2.1   RSS   Contactar