Buscar
     
 

HISTÒRIA


EL CEMENTERI DE MAÓ


ANTECEDENTS


A finals del segle XVIII, Carles III va dictar una disposició que obligava els municipis a construir cementeris fora de les poblacions i a abandonar l'antic costum d'enterrar dins les esglésies. Les raons que el van impulsar a establir una nova reglamentació eren d'higiene i salubritat pública, ja que aquesta pràctica ancestral havia convertit els cementeris parroquials, situats enmig de les ciutats, en centres de podriment i focus d'epidèmies.

Des d'un principi, la Reial Ordre va ser molt controvertida tant per part de l'església, que se sentia privada d'una de les seves fonts d'ingressos, com del municipi, que havia d'assumir un nou servei. Però el rebuig més gran va ser per part de la població, contrària a abandonar les pràctiques tradicionals i a allunyar-se dels llocs sagrats, cosa que els produïa un sentiment de desprotecció. Aquestes reticències van motivar que la construcció dels cementeris, com edificis aïllats fora de les poblacions, es retardés fins a la primera meitat del segle XIX i que, encara a finals de la passada centúria, moltes poblacions espanyoles manquessin d'aquests tipus d'immoble. A Maó prest es van superar els prejudicis i, des de 1814, la ciutat va comptar amb un cementeri municipal, el que fa que la puguem considerar capdavantera en aquest terreny.

L'EDIFICI ACTUAL

El mes de desembre de 1813, l'Ajuntament va destinar uns terrenys contigus a l'ermita de Gràcia per a cementeri municipal. Inaugurat i beneït un primer recinte provisional, el gener de 1814, prest es van inicar les obres per a un cementeri permanent, segons un projecte atribuït a l'escultor Miquel Comas. El nou cementeri era de planta rectangular; l'espai interior estava dividit en quatre quadrats on se situaven les sepultures de pati i els murs de tancament acollien una sèrie contínua de panteons o sepultures més sumptuoses. L'entrada era de tipus monumental i, enmig del recinte, s'aixecava un obelisc commemoratiu. El conjunt es completava amb altres dependències, com habitacions per al capellà i per al fosser, dipòsit d'eines, etc. L'annexa ermita de Gràcia servia de capella del cementeri.

L'ocupació del recinte funerari va ser ràpida i, abans d'acabar el segle, s'havien fet tres ampliacions consecutives: una urgent adaptació del passadís d'entrada, l'any 1842; un primer eixample, el 1868, i una segona ampliació, pocs anys després. A més, l'any 1882, el municipi, malgrat la forta oposició de l'església, va destinar un petit recinte a cementeri civil per als enterraments no catòlics. Actualment, els dos cementeris, civil i catòlic, formen un sol cementeri municipal, amb una única entrada, que s'orna amb dues escultures que representen la Fe i l'Esperança.

Totes aquestes edificacions decimonòniques presenten una unitat estilística en el marc del neoclassicisme romàntic, amb el resultat d'un conjunt arquitectònic de gran interès. En el segle XX, el cementeri va ser objecte de noves ampliacions. Diferents eixamples se succeeixen en el temps i en l'espai, que, en general, no guarden una relació d'estil amb els conjunts anteriors, ja que responen a una estètica funcional d'ordre pràctic i racionalista, reflex de la societat actual.
 

LLIBRE D'ENTERRAMENTS 
 


ALTRES DADES FUNERÀRIES



ESTADÍSTICA DEFUNCIONS 1868


 



GALERIA D'IMATGES DEL CEMENTERI DE MAÓ




CEMENTERI DE SANT CLIMENT

ANTECEDENTS

L'any 1885, un grup nombrós de veïns del poble de Sant Climent es van dirigir a l'Ajuntament de Maó per tal que s'estudiés la possibilitat de disposar d'un cementeri propi en aquella localitat.

La proposta va tenir bona acollida per part del municipi, però no es trobaven terrenys disponibles ni ningú disposat a vendre'ls per construir-hi un cementeri; per tant, l'Ajuntament va decidir encomanar als propis veïns la recerca d'un solar adequat. L'interès dels santclimenters per tenir un cementeri al poble devia ser molt gran, ja que pocs dies després proposaven diferents punts que reunien les condicions legals. Estudiades les propostes per les comissions de Sanitat i Obres Públiques, es va optar per unes tanques situades al camí de Madó Anna, pertanyents al lloc Mussuptà Nou, propietat d'Antoni Orfila Carreras, que, a la vista de les necessitats i dels interessos generals, va acceptar vendre'ls sense haver de procedir a l'expropiació.

El resultat de tot açò va ser la compra, per un valor de 666,66 ptes., d'un solar de setanta metres de llarg per vint-i-cinc metres d'amplada, segregat del lloc de Mussuptà Nou. A més, els propietaris confrontants de l'esmentat camí de Madó Anna, en el tram que anava des del Cós de Sant Climent fins als nous terrenys municipals, es van comprometre a eixamplar-lo a les seves expenses.

L'EDIFICI ACTUAL

A partir d'aquell moment s'acorda elaborar un pressupost i un plànol per a la construcció del cementeri, però, malgrat que aquest acord municipal es pren repetides vegades, només es procedeix al tancament del solar, i ni tan sols aquesta obra queda finalitzada, puix, degut a problemes de cimentació, mestre Llorenç Borrás Sintes -a qui s'havien adjudicat les obres mitjançant subhasta pública- només pot aixecar tres de les quatre parets previstes per al tancament del recinte.

El 1895, deu anys després de les primeres gestions, encara s'acordava construir l'última paret de tancament del Cementeri de Sant Climent i que es formés un projecte per a la seva finalització. Així i tot, les obres es van prolongar durant més d'un lustre i la benedicció del recinte no es va dur a terme fins a l'any 1902; açò sí, amb tot el cerimonial de rúbrica, segons assenyala la premsa de l'època: deu representants eclesiàstics, l'alcalde i tinent d'alcalde de la corporació maonesa, autoritat local, l'alcalde pedani, Pedro Carreras Gomila, a més de nombrós públic de Maó i Sant Climent.

El cementeri es va projectar seguint les línies classicistes que marquen els recintes funeraris menorquins. De planta rectangular, apareix, ben igual que el de Maó, dividit en quatre quadrats i rodejat d'una sèrie contínua de panteons en els murs de tancament. A l'entrada es van projectar uns espais per a la capella i altres dependències del cementeri i a la intersecció dels quatre quadrats, ben igual també que la necròpolis maonesa, s'alça un monolit commemoratiu amb la data de la inauguració: "31 de març de 1902". La façana, realitzada uns anys després (1905), és obra de l'arquitecte municipal Francesc Femenías.

GALERIA D'IMATGES CEMENTERI DE SANT CLIMENT




 

Tornar
 
 
   
Contactau amb l’Ajuntament Si us voleu posar en contacte amb nosaltres per fer un suggeriment, una consulta o demanar qualsevol altra qüestió, ho podeu fer a la mateixa seu de l’Ajuntament de Maó (plaça Constitució, 1. Maó Tel. 971 36 98 00) o bé en el següent enllaç...

Mirarem de donar resposta a les vostres consultes com més prest millor.


Consultes i suggeriments  Queixes i fotodenúncia
 
Ajuntament de Maó
Avís Legal   Accessibilitat   XHTML 1.0   CSS 2.1   RSS   Contactar