Buscar
     
 

EL DINOSAURE I LA DONA MECÀNICA, AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

‘Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí’. Aquest text d’Augusto Monterroso és, tal vegada, el microrelat més famós de la literatura universal. Enguany, des de la Regidoria d’Igualtat, hem tornat a convocar el III Concurs de Microrelats ‘100 paraules per la igualtat’ dins el programa del Dia Internacional de la Dona. Per cert, el microrelat guanyador de l’any passat, de Luisa L. Cortiñas, és una meravella:

‘Ella, desde niña, decidió llenar su mundo de tubos y tuercas para sujetar las cosas. Soportó estoica la condescendencia de los compañeros del módulo de FP Fontanería. Cuando comenzó a trabajar, ante la indisimulada sorpresa de algunos clientes, decidió camuflar su pecho bajo vendajes e impostó su voz como mejor pudo. Basta, dijo un día. Resolvió acudir a las visitas vestida de princesa, tutú rosa sobre el mono azul. Desde entonces, una vez reparada la avería, determinó cobrar el doble que cualquier compañero.

—Por el espectáculo —decía, con la mejor sonrisa’.

Quan parlam d’igualtat, segurament tindreu la sensació que efectivament s’ha avançat molt els darrers anys, però que encara queda molt camí per recórrer. I aquest és el mantra que repetim cada any, acompanyat per un reguitzell de tòpics sobre polítiques d’igualtat.

No hi ha dubte que obrim els ulls i que el dinosaure del masclisme continua aquí, al nostre costat. Per molt que facem, que comuniquem, encara hi ha una sèrie de valors, en aquest cas negatius, que formen part de la nostra cultura. Els estereotips sexistes sobre la dona, la seva imatge a la publicitat, la feminització de la cura, l’amor romàntic, la bretxa salarial, l’absència de la dona en segons quins àmbits de decisió, la violència de gènere, el tràfic de blanques... La feina per assolir la igualtat real és immensa i, de fet, de dones mecàniques, n’hi ha ben poques.

Però, i sense anar més enfora, les xarxes socials estan jugant un paper fonamental, de presa de consciència i de denúncia del masclisme i d’apoderament de la dona. Les queixes pel tractament de les dones esportistes als mitjans de comunicació als jocs de Rio de Janeiro, conviuen amb campanyes de publicitat que mostren la dona totalment cosificada. Tota una lluita de valors oposats, que hem de fer caure del nostre costat.

A més de necessàries declaracions institucionals, des de les administracions hem d’apostar fermament per una Política Igualitària, en majúscules, per polítiques socials i per les accions afirmatives i concretes. A més, la igualtat ha de ser una qüestió d’Estat i, per tant, una prioritat, per la qual cosa cal desenvolupar totes aquelles lleis que afecten de ple la dona. Cal impulsar i reformular lleis com la d'igualtat, la de l'avortament, la llei educativa i la reforma laboral, la llei d’habitatge, la renda bàsica... S’han d’afrontar temes com la imatge de la dona a la publicitat i als mitjans de comunicació, l’apoderament de les capacitats de les dones i un llarg etcètera. Cal defensar, en definitiva, que la precarietat i la invisibilització de la dona no són qüestió d’una sola llei, sinó de moltes, que no és un assumpte només de les dones, sinó de tota la societat.

Biel Pons, regidor d'Igualtat de l'Ajuntament de Maó




 

Tornar
 
 
   
Contactau amb l’Ajuntament Si us voleu posar en contacte amb nosaltres per fer un suggeriment, una consulta o demanar qualsevol altra qüestió, ho podeu fer a la mateixa seu de l’Ajuntament de Maó (plaça Constitució, 1. Maó Tel. 971 36 98 00) o bé en el següent enllaç...

Mirarem de donar resposta a les vostres consultes com més prest millor.


Consultes i suggeriments  Queixes i fotodenúncia
 
Ajuntament de Maó
Avís Legal   Accessibilitat   XHTML 1.0   CSS 2.1   RSS   Contactar